Quan es visita Ayllon per primer cop tens la
sensació d'haver entrat en la etapa més esplendorosa
del medieval i cosa curiosa, aquest poble, conserva aqueix encant
juntament amb la modernitat del temps que el rodeixa. La senzillesa
de la seva gent i principalment la alegria de viure que tenen, fa
que segui per als visitants la millor teràpia per descarregar
totes les tensions i problemes del nostre món. Per un costat
s'omple de cultura als amants del art i per l'altre d'una pau especial
que fa que et sentis bé.
Ayllon està declarat Conjunt Històric-Artístic
de caràcter nacional per Decret 1.201/73, de 19 de maig,
i ha obtingut diversos premis, com el de 1973, Primer Premi del
"Concurso P. de Embellecimiento de Pueblos" i l´accèssit
del Primer Premi Nacional de 1974
Com ayllonense que soc, t'aconsello que facis
el següent recorregut per tal de realitzar la visita: Travessa
el pont romà de pedra, sobre el riu Aguisejo, i et trobaràs
davant d'una porta d'aspecte guerrer rude que era l'entrada al Castell.
Avui dia anomenat por la gent del poble "El Arco", és
l'entrada principal a la Vila
A continuació en front, es troba el palau
de Juan Contreras. Aquest personatge sembla ser que fou regidor
de Segòvia, que va ser present en la coronació de
la reina Isabel "la Catòlica", a l'atri de Sant
Miguel, el 13 de desembre de 1497 i posteriorment residí
en Ayllon. Té una destacada façana d'estil isabelí.
A l'interior de la casa hi podem trobar diversos estils artesanats
perfectament conservats. Es troba reproduïda al Poble Espanyol
de Barcelona.
Continuant el passeig, a pocs metres del palau
de Juan de Contreras, per un carrer estret apareix l'espai obert
i lluminós de la "Plaza Mayor", magnífica plaça d'aspecte medieval pels seus vells
porxos de fusta, en el fons de la qual es troba la "Casa del
Ayuntamiento", que sembla ser fou el primer palau dels Marquesos
de Villena, en la façana de la que destaquen els seus escuds,
fou cedit al Consejo de Ayllon cap al 1620. Al costat es troba l'Església
de Sant Miguel, amb àbsida romànic, potser del segle
XIII amb els escuds de la família Contreras en la façana,
una magnífica portada i tombes de gentilhomes a l'interior.
Creuant la plaça, a l'esquerra davant
per davant de l'Església de Sant Miguel, es troba la "Casa
de la Torre" l'edifici civil més antic de la Vila que
fou Quartell de la Guàrdia Civil. Avui en dia reformat, la
part de sota es ocupada per la "Caja de Ahorros de Segovia"
i la part de dalt pel Centre de Jubilats. Aquesta casa també
la trobem reproduïda en el recinte del "Poble Espanyol"
de Barcelona.
Continuant pel carrer "del Pozo" veurem
la casa-palau del "Obispo Vellosillo", data del segle
XVI, amb pati interior, escalinata de pedra i artesanats de l'època.
En la portada podem veure l'escud dels Vellosillo, així com
en cadascuna de les finestres i balcons.
"Don Fernando de Vellosillo" va intervenir com
a teòleg en el Concili de Trento el 18 de gener de 1562 i,
posteriorment, fou anomenat pel rei Felip II "Consejero"
com a premi a la seva tasca, i en 1566 Bisbe i Senyor de Lugo.
Pujant per la dreta de la "Plaza Mayor",
i arribant a la cantonada del carrer "El Parral" hi ha
una casa palau que es diu que va pertànyer a l'Emperadriu
Eugènia de Montijo. L'scud d'armes és de la família
Portocarrero. I al davant d'aquesta casa està situada l'Església
parroquial de "Santa Maria la Mayor" en una plaça
petita anomenada "Ángel del Alcázar".
Seguint des de l'Església de "Santa Maria
La Mayor" pel carrer Doctor Tapia ens trobarem cap a la dreta
del carrer una altra casa pairal que tothom anomena la "Casa
del Águila", pel magnífic escud que hi ha a la
paret.
Continuant pel carrer Doctor Tapia, poc després
de la "Casa del Águila", per un estret carreró
apunta amb tota la seva bellesa "La Martina", torre de
pedra amb els seus corresponents merlets, recolzada en el cantell
del turó que domina el poble, que semblen ser les restes
d'allò que va ésser el Castell de "Don Alvaro
de Luna"
De dia es mostra esvelta i elegant com si el
temps no hagués passat per ella. Es pot pujar des de molts
altres carrerons, però és des d'aquí on es
divisa amb major claredat.
Cap a les dotze del migdia ens avisa amb les
seves campanades, com avisava antigament als pagesos que es torbaven
al camp que havia arribat l'hora del rés de l'Angelus i continua
realçant la seva tasca d'indicar-nos que el dia a és
a la seva meitat. Per la nit quan tot és en silenci i la
foscor impregna tot el poble, "La Martina" es transforma
i d'aquella torre esvelta i elegant de dia ara resta un immens mussol,
que vigila expectant com un sentinella sense descans per tal de
tenir cura del seu estimat poble
Resta també un mur de contenció
anomenat "Los Paredones", que és un dels vestigis
de l'ocupació àrab del segle VIII, format de tàpia
de gran gruixària, que servia de fortificació al turó
del Castell. És de suposar que d'allà arrenquessin
les muralles que circumdaven a la vila, de les que encara queden grans
restes com els del passeig dels Adarves i els de la carretera de Soria.
Continuant el recorregut pel carrer "Doctor Tapia",
ja al final ens trobem amb el que era el Convent de les Concepcionistes, fundat
pel Marqués de Villena. Darrerament les monges tenien un hostal
per als visitants que desitgessin passar pel poble, però cap
als anys 40-80 funcionava com a col·legi, i per aquí
han passat innumerables estudiants, entre ells qui us està
guiant, i d'aquí ens ha quedat els nostres records de l'infantesa
que guardem amb nostàlgia quan ens venen a la memòria
Sor Teresa, Sor Anuncia i l'estimada per tots "Señorita"
Garay que ens va ensenyar, com molt bé ens deia ella, a ser
persones.
Formant part del convent, està l'Església
que en el seu interior es troba una bella imatge de la Purísima
Concepció que s'atribueix a Alonso Cano
A extramurs de la vila i al costat de la carretera d'Aranda de Duero,
hi trobem el Convent de Sant Francesc, avui en dia anomenat popularment:
"El Exconvento".
Si la piadosa tradició senyala que aquesta
santa casa fou fundada pel seràfic patriarca d'Assís;
si la història recull que va ésser en ella hoste a
l'estiu de 1411 el futur rei d'Aragó En Ferran d'Antequera,
senyor d'Ayllon, mentre la Cort romangué en aquesta vila;
si a aquest cenobi va anar llavors el popular dominic valencià
Sant Vicenç Ferrer, on sense cap dubta es van celebrar importants
conferències; si a dins d'aquests murs dormen el somni etern
dames i cavallers de noble llinatge, com els Daza, Vellosillo i
Pacheco, i les no menys importants famílies dels Chaves i
Temiño, o el propi comte de Sant Esteban de Gomaz, no es
pot deixar en l'oblit voluntari aquesta joia històrica i
monumental.
Si els avatars del segle passat, amb llurs desamortitzacions, exclaustracions
saqueixos, profanaren aquest sagrat recinte, encara resta a peu
dret , per a senyalar l'estàtica majestat de la seva severa
façana, el campanar d'ESPADANYA (construcció que la tradició
franciscana imposava, amb rares excepcions, per allunyar-se de l'ostentació
que significava un campanar en les seves comunitats) que mira al cel i los
clàssics relleus dels Evangelistes, els escuds i la imatge pètria
de Sant Francesc.
Aquesta finca de l'Exconvent, va ésser
durant, la meva infància propietat d'un senyor del poble
"Julio Montejo", aquí els nens i nenes jugàvem
sense saber la gran transcendència que havia tingut en la
història. Més tard fou venuda a un metge il·lustre
que la va reformà i ha quedat com a propietat d'ell, restant
tancada al públic. Un dia a l'any, el 3 de maig, dia de "La
Cruz", la gent del poble es reuneix en romeria fins a la façana
de l'Exconvent y allí organitzen una festa en la que participen
tots, des del més petit fins al més gran, i així
es conserva aquesta tradició de pares a fills. És
llur manera de reviure una mica aquella esplendorosa època
de la història de Ayllon. Actualment, funciona com a establiment
hostaler.