Els Orígens del Poble Espanyol

El Poble Espanyol situat al peu de Montjuïc, és una aquarel·la dels diferents pobles i cultures d'Espanya, representats els carrers, places, monuments i edificis.

Construït l'any 1929 en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona, és l'única iniciativa d'aquestes característiques que ha resistit el pas del temps.

No ha nascut com ho fan els altres pobles, d'una manera espontània, sinó que ha estat planejat fins en els seus mínims detalls. Cada centímetre quadrat ha estat objecte d'un profund estudi, però en aquest treball científic cal sumar una immensa dosi d'amor. Destinat a ser un complement del Palau Nacional, o de l'art antic, ha enlluernat, per la seva gran originalitat, a tothom qui l'ha visitat. Des de la inauguració, el 20 de maig de 1929, presidida pels reis d'Espanya, i durant els seixanta anys transcorreguts, l'elogi ha estat unànime.

Els homes que dirigiren aquesta obra són: Miquel Utrillo i Morlius, Barceloní, Enginyer industrial; Francesc Xavier Nogués i Casas, de Barcelona, dibuixant, gravador i pintor; Francesc Folguera i Grassi, Barceloní, arquitecte; Ramon Reventós i Farrarons, nascut també a Barcelona, arquitecte.

El gran viatge

Per realitzar aquesta obra era necessari fer un viatge per Espanya per captar tota la bellesa dels edificis, els ambients, prendre nota dels colors de les pedres, veure solucions urbanístiques.

Plantejaren a l'Ajuntament la qüestió, que fou acceptada, i el consistori els comprà un cotxe Hispano Suïssa, i els quatre homes: Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Francesc Xavier Nogués i Francesc Folguera, més el xofer, emprengueren el primer viatge per tenir tota la informació precisa.

Preparen el viatge amb tota la meticulositat que era possible: un itinerari complet, amb detalls de carreteres, hostatges recomanats.

Un d'ells, crec que fou Utrillo, era el notari del grup; féu una llista amb coses que podrien ser útils.

Cadascú tenia una feina a fer, adient amb la seva manera de ser: així, Folguera, gran coneixedor de la fotografia, faria de reporter gràfic; Xavier Nogués, per descomptat, prendria apunts de les coses o detalls, i també, amb una escala de colors prèviament preparada, anotaria el color de cada cosa. Utrillo, gran coneixedor dels viatges, indicaria la ruta a seguir, i Reventós, jove arquitecte, buscaria solucions i escolliria els elements més adequats.

El grup demostrà, al llarg de més de dos anys de convivència diària, un esperit de col·laboració i un respecte a les opinions dels altres, i sembla que es mogueren de manera que es complís el lema: "Entre tots ho farem tot". Feren un munt de fotografies, es diu que més de mil.

L'èxit del Poble Espanyol fou indiscutible, la gent hi quedaven bocabadats de l'encant, els arquitectes i els dos artistes foren entrevistats per tothom, però ells varen fer molt pocs comentaris del viatge, de la vida social que feren, de les incidències viscudes.

Nomès van dir: Si hem aconseguit que el Poble Espanyol es conegui millor, donarem per ben pagats els esforços fets.

Comentaris de Joan Domènech i Polo

Després d'aquest gran viatge, feren dos viatges més per completar cada ú dels detalls de cada poble.

Al Poble Espanyol hi ha un total de 117 cases reproduïdes de tota espanya, cada una amb les diverses peculiaritats, que els autors han sabut captar amb tota delicadesa i minuciositat.

Totes les cases tenen el seu encant especial i us he mostrat algunes d'elles per tal què us animeu a veure aquestes i la resta al "Poble Espanyol".